Era evident que, amb les ganes que teníem de veure Master of None, Amb un cap de setmana seríem capaços de deixar-la enllestida (Gràcies, Netflix).
En aquesta nova sèrie, L'Aziz Ansari ens presenta un personatge molt diferent del que havíem vist a Parks and Recreation, molt més semblant a l'Aziz monologuista, tot i que a vegades se li escapa algun toc d'humor absurd d'aquest que compartia la gent de Pawnee.
Seguint el nostre estil, aquí van els tres millors arguments per veure la sèrie:
En aquesta nova sèrie, L'Aziz Ansari ens presenta un personatge molt diferent del que havíem vist a Parks and Recreation, molt més semblant a l'Aziz monologuista, tot i que a vegades se li escapa algun toc d'humor absurd d'aquest que compartia la gent de Pawnee.
Seguint el nostre estil, aquí van els tres millors arguments per veure la sèrie:
Un humor i uns personatges d'estar per casa.
No totes les sèries d'humor ens han de fer riure cada 30 segons, ni han de buscar l'exageració en cada broma. A vegades, l'humor més subtil i real, aquell que apareix de les situacions més quotidianes, és aquell que ens pot fer riure més fort. En aquesta sèrie, cap personatge té una personalitat que no coneguem, ni viu res que no ens sigui familiar.
 |
| Photo credit: Netflix |
Nova York.
Tot i que amb algunes excepcions, tota la sèrie està gravada a Nova York. I es nota que està gravada amb la mirada d'algú que viu i respira la ciutat. No apareix el Nova York de les grans pel·lícules, sinó aquell que està acostumat a menjar als food trucks, i que es coneix totes les cafeteries hipsters de Tribecca. En aquest sentit (i en molts d'altres), aquesta sèrie es sembla molt a Louie, de la que ja hem parlat al bloc.
Amor, racisme, gent gran i convivència en parella.
Cap d'aquests temes és nou, ni s'ha tractat poques vegades precisament. De totes formes, gràcies l'enfocament de la sèrie, cobren un nou sentit, i provoquen moltes reflexions que van més enllà de l'humor. Els temes, tant personals per a l'Aziz com per a la resta dels mortals, no son una excusa per a deixar anar una riu de acudits basats en estereotips i situacions absurdes.
De fet, ens ha donat la impressió que l'humor no era el fi de Master of None, sinó el mitjà. Al contrari que la majoria de sèries, que busquen fer riure, aquesta sèrie provoca el pensament i la reflexió, a través de l'humor que emana de les situacions més còmiques de la vida diària. Poder això no es fa tant evident en els primers episodis, però tal com avança la sèrie, el contingut madura.
